El gust per l’art de Pau Casals

Considerat com un dels viol·loncelistes més talentosos del segle XX, Pau Casals tenia moltes altres facetes, difoses en nombroses ocasions pels mitjans de comunicació i els investigadors. De sobres és conegut per tothom, per exemple, el seu ideari catalanista, el mític discurs a les Nacions Unides o, des de l’òptica més tarragonina, la seva passió pels castells, que el va portar a ser president del jurat del primer Concurs de Castells de Tarragona l’any 1932. Més desapercebut ha passat el gust del músic vendrellenc per les arts plàstiques, que el va fer comprar diverses obres, tal com destaca l’exposició “Pau Casals, col·leccionista d’art“, que es pot veure aquests dies al Museu d’Art Modern de Tarragona.

“Casals tenia voluntat de construir una col·lecció per fer país“, explica Rosa Ricomà, directora del Museu. Gairebé totes les obres que Casals va adquirir eren d’artistes catalans de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Amb un clar predomini de la pintura, però sense oblidar l’escultura, l’estampa i el gravat, la llista de noms que conformaven la col·lecció del músic vendrellenc és espectacular: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Josep Amat, Ricard Canals, Rafael Benet, Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén i Apel·les Fenosa, entre molts d’altres. D’aquestes obres, una vuitantena es poden veure a la mostra.

Casals comprava personalment moltes d’aquestes obres a diferents galeries especialitzades de Barcelona, tal com recull el llibre de Francesc Fontbona del mateix nom que l’exposició. El volum també recorre els orígens de l’interès per l’art de Casals, que segurament es troben en unes visites periòdiques al Museu del Prado durant una beca de jove per aprofundir en els estudis de música. “Casals tenia gust, criteri i possibles“, afegeix Ricomà.

Totes aquestes obres, amb un clar predomini del paisatge, Casals les ubicava a la seva vil·la de Sant Salvador, al barri marítim del Vendrell. Amb l’arribada de la Guerra Civil, Casals va marxar a l’exili i no va poder tornar mai més a gaudir de la seva col·lecció. Ja a fora, fos a Prada de Conflent o a Puerto Rico, el músic va perdre l’interès per a l’adquisició de més obres. Actualment, algunes de les obres es poden veure a la mateixa vil·la de Sant Salvador, reconvertida com a Museu Pau Casals.

L’exposició també ofereix alguns retrats i caricatures del propi Casals. La mostra, que coincideix amb el 40è aniversari de la mort del violoncel·lista, es pot visitar fins al 6 d’octubre.

Jordi Suriñach