D'esquerra a dreta, Jordi Piqué, Javier Villamayor, Dolors Comas d'Argemir, Coral Cuadrada i Esther Gutiérrez

“El dia a dia de les dones a Torreforta també és història”

Un llibre repassa la transformació d'aquest barri de Ponent a partir del paper que hi van jugar les seves veïnes

La història no la fan només les autoritats i les classes dirigents. En el seu dia a dia les persones també fan història. I el que explica aquest llibre, el dia a dia de les dones a Torreforta, també és història“. La frase és de Dolors Comas d’Argemir, catedràtica d’antropologia social i cultural de la Universitat Rovira i Virgili. I el llibre al qual fa referència és Les dones als orígens de Torreforta, un exhaustiu treball acadèmic editat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, que aquest dijous, en la seva presentació, va deixar petita la sala d’actes de l’Arxiu.

L’any 1945 va començar a configurar-se un nou barri allunyat del nucli urbà de Tarragona, a la zona on hi havia l’antiga Torre Forta del segle XVIII. Veïns de la Part Alta i immigrants van ser els primers habitants de la ciutat a l’altra riba del riu Francolí. El ràpid creixement del nou barri (que en pocs anys va arribar als 10.000 habitants) va anar acompanyat d’una forta lluita dels veïns per aconseguir la dignificació de la zona. Aquesta mobilització veïnal i, especialment, el paper que van tenir-hi les dones, és el que s’analitza en el volum, editat per Coral Cuadrada i Esther Rodríguez.

Molta gent defineix Torreforta com un barri dormitori, on la gent només hi viu. Però les dones hi passaven tot el dia!“, exclamava Cuadrada en la seva intervenció. Efectivament, en el nou barri construït als afores de la ciutat, en part per tenir junts i controlats els obrers segons la mentalitat franquista, les dones en bona part jugaven el rol que se suposava en aquells temps: romanien a casa tenint cura dels fills i de la llar i, en ocasions, treballant també en l’economia submergida, ja fossin feines domèstiques o tasques de costura.

La sala d'actes de l'Arxiu, a la Tabacalera, va quedar petita per a la presentació

Mentre els homes del barri treballaven a la incipient indústria, van ser les dones les que van prendre el protagonisme per reclamar aspectes bàsics com el clavegueram, un mercat, senyals de trànsit o una guarderia. El llibre repassa la lluita per aconseguir aquests serveis. “Les primeres cartes que rep l’Ajuntament reclamant millores són de dones. Curiosament, quan anys més tard comencen a estructurar-se les associacions de veïns, són els homes qui ocupen les juntes de les noves entitats i les dones tornen a quedar en un segon pla“, apunta Cuadrada.

Amb matisos, les reivindicacions de Torreforta i el paper de les dones del barri es va anar repetint en els altres barris que es van construir a Ponent. “A través d’aquest llibre es poden entendre moltes coses de tota la ciutat. Transcendeix el seu àmbit“, va lloar Dolors Comas. La presentació es va tancar amb una nova crítica a les prioritats dels governs. “L’any passat l’administració va promoure l’Any Espriu i enguany celebrem l’Any Vinyoli. I està molt bé! Però enguany que fa cinquanta anys de la publicació d’un llibre tan important com Els altres catalans potser també podrien recordar-se’n i promoure l’Any Candel“, va reclamar Cuadrada.

Jordi Suriñach

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>