Cristina Cabré 1

Cristina Cabré: “Per mi una fotografia bona és la que et produeix alguna emoció”

Tanquem l'any amb la Cristina Cabré, la Fotògrafa Convidada de desembre

Va néixer a Tarragona l’any 72 i la seva principal afició és la fotografia, que ara ha convertit en professió. Quan li preguntem quan i com va néixer la seva passió per la fotografia ens diu: “No recordo un moment concret, és una cosa que sempre m’havia agradat. De fotografiar els meus fills i el meu entorn vaig passar a fotografiar als fills d’amics, i poc a poc els fills de gent que no coneixia… Encara que jo mai no m’havia plantejat dedicar-me a la fotografia professionalment, un cúmul de circumstàncies van fer que escollís aquest camí. I ara és el que em fa més feliç.”

La Cristina Cabré és la Fotògrafa Convidada que tancarà l’any 2017 a les nostres xarxes i també la que clourà aquest projecte, que ja té cinc de vida i que ha vist passar per davant 57 talents diferents.

La Cristina, que centrarà la seva sèrie en la innocència natural dels infants, ens situarà en escenaris gairebé literaris, plens de perfecció, que ens faran conscients de la fugacitat del temps… Us recomanem que la llegiu en aquesta entrevista i que en seguiu, al llarg del mes, les imatges a les nostres xarxes.

Recordes el dia que vas fer la primera foto “bona”? Ens la podries descriure?

No sé si és la meva millor fotografia, ni tan sols si és massa “bona”, ni si té la millor edició, però sí que és molt especial. És una fotografia de la meva filla, que vaig fer fa uns estius a Colunga (Astúries). És un retrat en què ella té mitja cara dins l’aigua.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? Què hi busques transmetre?

M’agrada la fotografia infantil (encara que faig tot tipus de fotografia). M’encanta transmetre l’espontaneïtat i la innocència dels més petits…, dins d’un entorn natural. Escapo dels posats i les fotografies preparades.

Fas distincions entre la fotografia que realitzes per encàrrec i la que fas lliurement?

Faig poques distincions. Faig el mateix tipus de fotos en els dos casos, i amb els clients procuro treballar com si la feina fos per mi, amb la màxima exigència.

Quins són aquells fotògrafs que t’agradaria “imitar”?

N’hi ha moltíssims que m’agraden i d’estils molt diferents, d’ara i d’abans: Cartier Bresson, Helmut Newton, Xenia Lau, Pablo Laguia, Cristina Otero, Monia Merlo, Ginebra Siddal, Manuel Orero, Cristina Diaz, Juanlu Rojano…

Cristina Cabré 2A la teva galeria hi predomina la fotografia d’infants. Per què?

Suposo que es perquè és un entorn en què estic molt còmoda, a banda que m’agraden molt els nens.

És difícil treballar amb nens? Com aconsegueixes obtenir d’ells la foto que vols o que et demanen?

Bàsicament la dificultat depèn del nen i la seva predisposició; en general no es fàcil, però amb una bona dosi de paciència sempre acabo aconseguint el que busco.

En funció de què decideixes que una foto sigui en color o no? I quan ho decideixes, abans o després de fer-la?

Sempre ho decideixo després. M’agrada molt la fotografia en blanc i negre. Per mi és més atemporal. Però no m’agrada abusar-ne i més si parlo d’infants.

Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat en les teves imatges?

Un cinquanta i cinquanta. Tinc les sessions definides abans de començar, però alhora improviso i deixo que tot vagi fluint, no m’agrada forçar situacions.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Per mi una fotografia bona és la que transmet, la que et produeix alguna emoció.

Cristina Cabré 3Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Fa relativament poc, em vaig resistir bastant, de fet és una xarxa que controlo poc. La vaig conèixer perquè tothom en parlava.

Què té de bo i de no tan bo?

Per mi el més destacat es que em serveix com una bona font d’inspiració.

Et serveix des d’un punt de vista professional?

Òbviament m’ajuda. És una manera de divulgar la meva feina. I això sempre suma.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

Raquel Chicherri (@raquelchicheri). Té una manera molt especial de fotografiar els seus fills en situacions quotidianes. Tracta les fotografies quasi sempre en blanc i negre i ho encerta.

Mara Sainz (@marasaiz.photo). Té un domini del color i de la edició que fa que les seves fotografies semblin pictòriques.

Alba Soler (@albasolerphotographykids). Té una fotografia infantil molt ben tractada. Mimant-ne cada detall. Amb un toc molt romàntic.

Monia merlo (@ofresia). És increïble com transmet la “fragilitat”. Fa de cada fotografia una obra d’art. Fotografia les mans com ningú.

Fer Juaristi (@ferjuaristi). Aquest mexicà especialitzat en enllaços matrimonials té un control de la llum i la composició que et fa veure les fotografies des d’un altre punt de vista.

Què opines de la “precaució” que es demana a les xarxes socials de compartir imatges de nens i nenes? Creus que és justificada?

Penso que les xarxes socials poden arribar a ser molt perilloses, per als nens i no tan nens. No veig tan perillós publicar una fotografia d’un nen com fer un mal ús d’aquesta imatge. De qualsevol manera, quan es tracta d’un menor sempre demano per escrit l’autorització del pares abans de publicar res.

Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

Els nens són  l’eix conductor de totes les imatges. He volgut reflectir la seva part més innocent i candida, en un entorn natural.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

Únicament agrair de tot cor l’oportunitat que m’heu donat amb aquesta invitació a formar part del Fotògraf Convidat; és un honor compartir espai amb fotògrafs de gran nivell.

Cristina Cabré 4

Moltes gràcies, Cristina, per acceptar el repte! Recordeu que podreu seguir la sèrie durant el mes de desembre a les xarxes de @tgncultura, a InstagramFacebook i Twitter.

Imatges: Cris Cabré (@criscabrefotografia a IG)
Entrevista: Rosa Comes

One thought:

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>