“M’agrada imaginar-me les històries de la gent a través de l’ull de la càmera”

Va néixer a Tarragona al novembre de 1979, fa 36 anys, però actualment viu a Creixell. És educadora social i treballa com a terapeuta a Projecte Home Catalunya. Tal com diu ella, el seu temps lliure el dedica a coses ben senzilles: “Gaudir dels meus gossos, caminar amb ells, llegir. Sóc una mica friki de les sèries. M’agrada gaudir del meu temps amb la meva parella i, quan es pot, fer petits viatges i sortides fotogràfiques.”

Parlem de la María San Pedro, per a molts bastant més coneguda com a @bradamante, que serà la darrera Fotògrafa Convidada de Tarragona Cultura de 2015. Estem encantats de poder acabar l’any amb ella, perquè la seva, com la tardor, és una mirada reposada sobre les coses, un assaboriment càlid de l’instant fugisser, i les seves imatges, petites píndoles d’emoció concentrada.

Avui l’hem entrevistat per saber unes quantes coses més d’ella abans de començar a gaudir de la sèrie fotogràfica que ens ha preparat…

Com et va sorgir la inquietud per la fotografia? És recent o de fa temps?

Ja fa molt de temps que vaig començar a sentir interès per la fotografia. A casa sempre ha existit una atracció especial per la fotografia; agafava la càmera del meu germà per anar a fotografiar racons de la ciutat. Des de sempre m’ha agradat observar el món a través de diferents perspectives i la fotografia em permet apropar-me a enfocaments diferents i plasmar l’instant. La càmera sempre m’ha acompanyat, la portava a tot arreu. Ara, gràcies a l’Iphone, aquest instant és més immediat.

Així, doncs, actualment ets més de mòbil que de càmera rèflex?

Com deia a la pregunta anterior, ara utilitzo molt més el mòbil que no pas la càmera rèflex, sobretot per Instagram, ja que el mòbil em permet una immediatesa i una comoditat que són més difícils de tenir amb una rèflex. Encara que la càmera et permet jugar molt més amb la llum, els enquadraments…

Quins temes t’agrada tractar en les teves fotos? O quines escenes o moments t’agrada captar?

M’agrada imaginar-me les històries de la gent a través de l’ull de la càmera. Jugar amb les llums i ombres, els reflexos, plasmar la vida quotidiana, també les emocions a través dels paisatges.

Per què els tons marronosos i grocs? Quines sensacions et desperten aquests colors, que els utilitzes tant a les teves imatges?

Sóc una persona lleugerament tendent a la melangia i amb una visió una mica romàntica del món; crec que aquests colors delaten aquesta mirada. Crec també que aporten a les fotos una proximitat creant, d’aquesta manera, un clima de calidesa. Són uns colors molt associats a la natura i al pas del temps.

Si un amic et visités, a quins llocs de Tarragona el portaries?

Tarragona ciutat? Si fos Tarragona ciutat, no deixaria que es perdés el Casc Antic, el Claustre, la Catedral, les vistes de l’Amfiteatre des del passeig de les Palmeres. Veure la sortida del sol des del Balcó del Mediterrani, les seves platges, els camins que porten al Llorito.

Si parlem de Tarragona y rodalies, seria imprescindible la visita al bosc de la Marquesa, la desembocadura del Gaià a Altafulla, la platja dels Muntanyans, els aiguamolls.

Hi ha algun racó de la ciutat que t’agradi especialment? I quin és el que has fotografiat més vegades?

Sóc molt de platja i més a l’hivern. Crec que un dels racons més fotografiats que tinc son les platges de Tarragona a finals d’estiu, quan comença a fugir la gent, o a l’hivern. Un altre dels racons que m’agraden especialment és el Balcó del Mediterrani a primera hora del matí, amb la llum sortint del mar i aquella casa que tant m’agrada (crec que no sóc l’única) reflectida a la font.

Quan vas entrar a Instagram? Et va recomanar algú l’app, la vas descobrir tu mateixa?

Uf, fa 5 anys ja. Al 2010, feia poc que tenia el nou telèfon i tot això de les app era un món nou per mi; vaig començar a trastejar baixant diferents aplicacions per fer fotos i em vaig trobar amb Instagram. Al començament no sabia exactament com funcionava, pensava que era només per editar les fotos que feies; tenien uns filtres xulos i semblava interessant. Sí que es veritat que la primera foto que vaig penjar ni tan sols sabia que l’estava penjant.

Hi publiques molt sovint? Diries que hi estàs enganxada?

Fa temps que ja no publico amb tanta assiduïtat. Va haver-hi una temporada en què ocupava més temps amb això, però mai he considerat que hi estigués enganxada.

Digues què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social.

Per mi, la part bona d’Instagram és que et permet conèixer la feina de gent que es dedica de manera amateur a la fotografia, a la qual, si no existís, no seria tan fàcil de poder-hi accedir. També et permet seguir de ben a prop la feina de fotògrafs professionals. Segons l’ús que facis d’aquesta xarxa, una cosa menys bona és caure en el perill d’acabar vivint a través de la xarxa social.

Recomana’ns 5 perfils de la xarxa que no ens podem perdre i explica’ns per què.

5 perfils només? Que difícil, n’hi ha molts perfils que destacaria per una raó o l’altra.

Per mi, @cristur és un referent; la seva mirada, la delicadesa amb què treballa la fotografia, la seva manera de transformar les imatges en escenes quotidianes.

@temaelkedial: és un dels perfils que més em transmeten. Abans en Teo tenia un perfil en el qual feia trilogies; ara el seu nou perfil té encara el sabor aquell de les trilogies. M’agrada la seva manera d’editar, la natura vista des de la seva perspectiva, i les sèries de retrats que fa.

@_little_wings: Sandra té una manera de conjugar emocions, retrats i natura excepcional. Té una manera molt salvatge de fotografiar la natura, els tons de les seves edicions i les composicions estan treballades amb un gust exquisit.

@monaris_ y @lauraaprado són dos dels perfils que millor saben transmetre la quotidianitat de New York. Les fotografies de Paola (@monaris_) al metro de NY són úniques! Les dues conjuguen situacions quotidianes als carrers amb un excepcional joc amb les llums.

@aladiia sap transmetre energia a les seves fotos. Treballa molt amb els colors, jugant amb les llums a les composicions. Els paraigües i la seva gossa Sheila són signe d’identitat de moltes de les seves fotos.

En quins fotògrafs et fixes per treure idees o a qui t’agradaria assemblar-te en l’àmbit fotogràfic?

Uf, m’agraden molts fotògrafs; per exemple, Robert Doisneau i la seva manera de fotografiar els carrers i la vida quotidiana del París d’aquells anys. Les misterioses i enigmàtiques imatges de Brassai, que transmeten com ningú la nocturnitat de la ciutat; imatges que s’apropen a una visió màgica i surrealista dels carrers de París. Un altre francés, Cartier-Bresson, per molts considerat el pare de la fotografia de carrer. Crec que era un mestre capturant el temps i atrapant l’instant. Una altra de les característiques que més m’agraden de Cartier-Bresson és la composició de les seves fotografies i la importància que li dóna a aquesta. Una fotògrafa que vaig descobrir fa anys per casualitat dins d’un llibre que parlava de dones artistes és la Francesca Woodman. Em va atrapar la seva manera de diluir els cossos, les ombres, jugar amb les formes. De fet, haig de dir que hi ha un perfil a instagram que m’agrada molt, ja que em recorda molt a la seva fotografia, és el de la Pilar (@pieces_of_me), molt recomanable també! Parlaria de molts més fotògrafs i fotògrafes: Diane Arbus i els seus retrats de gent als barris de New York; Walker Evans, Dorothea Lange…

I com definiries el teu estil fotogràfic a grans trets?

La veritat és que mai m’he parat a pensar com el definiria. Crec que el començaria definint parlant d’un intent de fotografiar l’essència d’un instant. M’agrada pensar en la fotografia com a un moment on es para el temps, que es queda en la nostra retina, i és aquesta essència la que m’agradaria transmetre amb les imatges.

Quan fas fotos i les penges, penses a fer sèries o bé penges imatges que no tenen per què tenir connexió entre elles?

Hi ha escenes o idees que es repeteixen, però no formen part d’una sèrie. Sí que a vegades els textos que acompanyen les fotos poden tenir relació entre si.

Per què has escollit el tema de les emocions per a la teca sèrie fotogràfica?

M’he basat en aquest tema perquè considero que la cultura i les emocions estan estretament lligades. L’aprenentatge, la seva expressió són determinants a l’hora de relacionar-nos. Una de les coses més importants a la vida d’una persona és aprendre a identificar i gestionar les emocions.

 

Durant tot el mes de desembre, us convidem a acompanyar la María amb les vostres imatges sobre les emocions; poden ser noves o antigues i només cal que les etiqueteu a Instagram amb #LaFotògrafailesEmocions. Cada setmana en destacarem una al nostre compte.

Moltes gràcies, María, per les teves paraules i les teves imatges!

Imatges: María San Pedro (@bradamante)
Entrevista: Rosa Comes