Quin és el teu color preferit?

És un color molt especial fet amb un pigment únic, el pigment de l’emoció.

Hi ha algun il·lustrador o il·lustradora que sigui un referent per a tu? Qui?

Doncs sí, tots…, qualsevol professional del camp del disseny o la il·lustració em serveix com a referent, tant per aprendre estils, tècniques o composició com per poder identificar el que no vull fer amb les meves imatges. La biblioteca pública és el meu arxiu preferit.

Quin és el primer dibuix que et va fer sentir orgullós?

Tots els que he fet fins ara, ja que he passat per estils i etapes diferents i m’ha fet aprendre a equivocar-me, a trobar el camí on estic ara, però que tot just comença; suposo que és com una maduresa artística i jo ara estic a la preadolescència creativa.

Recomana’ns un llibre il·lustrat.

Un gran dia de res; per a mi és un llibre molt especial que totes les famílies i docents hauríem de llegir i descobrir. La importància de la conseqüència, l’error i l’accident és un fet d’aprenentatge sensacional. Preparem i eduquem la canalla per produir i no per gaudir del curta que és la vida. Beatrice Alemanga il·lustra aquesta història amb una màgia visual fantàstica.

Amb quina tècnica t’identifiques més?

M’agrada molt la tècnica del collage i la fusta però jo adapto les tècniques al tipus d’encàrrec i al temps d’entrega.

Què és el que t’agrada més dibuixar?

La veritat, no tinc cap cosa concreta, tots els reptes sempre sumen. Últimament m’agrada explicar coses…, amb imatges, amb textos o ambdós alhora.

Per què i quan vas decidir ser il·lustrador?

Quan vaig finalitzar els cinc anys d’arts gràfiques vaig sentir que no era el que buscava; vaig descobrir en un article al diari una entrevista a una il·lustradora. Jo, de ben petit, dibuixava i havia anat a classes de còmic, però no era el que realment volia; aquell article va fer-me descobrir com podia treure profit al petit camí que portava fet i vaig fer un grau superior d’il·lustració a l’Escola Massana. Anys després vaig tornar a apuntar-me a un altre grau a Eina d’il·lustració creativa. Actualment dono classes per a canalla, adults, faig tallers i xerrades a les escoles o biblioteques per donar a conèixer la importància dels llibres i la professió d’il·lustrar. Ara torno a apuntar-me a nous cursos per poder créixer visualment.

Com veus la il·lustració a Tarragona?

Doncs és com a moltes altres ciutats; el problema que tenim social és l’educació artística. Les assignatures “maria” no tenen la importància que realment mereixen. Moltes persones no estudien el que realment els emociona. Però és curiós, som consumidors d’imatges, dibuixos animats, marques i dissenys, i tots s’han gestat amb un paper i llapis d’una persona creadora.

L’escola és el lloc ideal per potenciar totes aquestes qualitats i fer una ciutat més sensible a l’art i la cultura. Vivim caminant sobre la cultura i la ciutat és una escultura encara per descobrir i respectar. No cal que tots siguem dibuixants, però necessitem tenir professionals en qualsevol àmbit que s’emocionin per la seva feina; així, el servei serà excel·lent i la qualitat de vida de tots canviarà i, per a això, han de proporcionar-te temps i eines per poder escollir.

Després, quan has d’escollir professió, manen dues coses que has de tenir: estabilitat i diners. Però això és el que ens venen, la vida ja és inestable per naturalesa perquè està viva, dona voltes, no para quieta i et sacseja de cop i volta sense avisar. Ens han ensenyat a demanar i no a oferir.

Tenim ciutats plenes de persones grises fent coses grises en un món de colors. Però a poc a poc anirà canviant, hi ha propostes que lluiten i valoren el nostre sector i nosaltres estem aquí per fer-nos veure i explicar què fem i per a què serveix. Si pot ser amb imatges…, millor!

[Seguiu les seves il·lustracions a les xarxes de @tgncultura, a InstagramFacebook i Twitter.]

Text i il·lustracions: Armand
Vídeo: Laia Marín – Tarragona Cultura