Continuem la sèrie d’articles sobre alguns dels artistes participants a Som llamp, som cruïlla. En aquesta ocasió ens centrem en dues dones tarragonines, la soprano Marta Mathéu i la ballarina i coreògrafa Arantxa Sagardoy. Elles dues, conjuntament amb el ballarí Alfredo Bravo i el pianista Albert Guinovart, compartiran el segon dels números de l’espectacle.

Pots avançar-nos en què consistirà la teva participació?
Arantxa Sagardoy: L’Alfredo Bravo i jo estem treballant en l’elaboració d’un duet que hem concebut especialment per a aquesta ocasió. El duet es basa en el desenvolupament de la idea a través de les paraules i a tarvés de la imatge, treballant en la forma i la qualitat sonora de cadascun dels seus moviments. Serà un duet molt especial, ja que l’Alfredo Bravo i jo fa molts anys que treballem en el desenvolupament cultural de Tarragona i participar en aquesta gala amb la Marta Mathéu i l’Albert Guinovart serà tot un luxe.
Marta Mathéu: Interpretarem una cançó d’Eduard Toldrà (coincidint amb l’aniversari del seu traspàs) amb l’Albert Guinovart al piano.

Què destacaries de la teva parella artística?
AS: Marta Mathéu conjuntament amb Albert Guinovart, en la interpretació de “Festeig” és una cosa que em motiva i m’inspira de forma especial. La veu de la Marta conjuntament amb la intensa sonoritat del piano de l’Albert em garantitzen que serà un moment de gran intimitat i sensibilitat. I l’Alfred Bravo, el meu company, és un segell de qualitat indiscutible, un artista internacional a qui avalen les millores crítiques en nombroses publicacions de dansa i que ha treball amb destacats coreògrafs del panorama internacional.
MM: De l’Arantxa en destacaria el seu temperament sobre l’escenari, la qual cosa fa que la interpretació sigui més intensa i que enganxi al públic des del principi.

La soprano Marta Mathéu

Què creus que Tarragona aporta a la cultura catalana?
AS: Crec que Tarragona té una gran cultura popular i tradiional, que s’ha conservat i ha continuat creixent els últims anys. A nivell de cultura contemporània hi ha projectes interessants i d’un alt nivell artístic, però lamentablement considero que no se’ls dóna la visibilitat que mereixen i que, fins i tot, són més coneguts a fora de Catalunya que no pas a dins.
MM: Aquest any ha de ser clau per fer reflexió. No pensar que som un territori petit, i que només se centralitza la cultura en una zona de Catalunya. Donar a conèixer el planter que tenim i explotar el potencial, però no de la mà dels polítics sinó de la gent que crea cada dia el seu art.