Arts visualsBloc

“Les meves imatges són pur atzar, surto i observo”

La cultura del carrer serà el tema que tractarà Alfons Ros, El Fotògraf Convidat
07/06/2016

Va néixer a Canovelles ara fa cinquanta-cinc anys, però viu a Tarragona des dels sis. Treballa al món de l’automoció, concretament en un concessionari de cotxes i motos, i dedica el seu temps lliure a fer esport i activitats culturals, a llegir, a viatjar tant com pot, i, és clar, a fer fotos.

Quan li preguntem quins llocs de la ciutat ens recomanaria per captar amb la càmera ens diu: “Estimo aquesta ciutat. Tarragona és, sens dubte, una ciutat molt fotogènica i jo recomanaria el Serrallo, el Far de la Banya i el Balcó del Mediterrani. Però, sobretot, la Part Alta, que és el meu indret preferit. De fora de la ciutat em quedaria amb el Priorat.” Però, per a ell, allò que fa realment interessants els llocs és la gent que s’hi mou, perquè aconsegueixen modelar-los i donar-los un color diferent dia a dia.

Avui parlem amb l’Alfons Ros, El Fotògraf Convidat del mes de juny a les xarxes socials de Tarragona Cultura.

Com i quan va néixer la teva afició per la fotografia? 

La meva afició per la fotografia neix de la meva afició al cinema. Ja de petit hi anava tant com podia i, de més gran, vaig començar a fixar-me molt en la fotografia, els enquadraments i en les composicions. Tan aviat com va ser possible em vaig comprar una réflex, de les que ara es diuen analògiques, i a fer fotos…, intentant anar més enllà de les típiques fotos familiars. Després, amb l’arribada de les digitals tot va ser més fàcil i he pogut experimentar molt més. Com ja haureu deduït, sóc autodidacte.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

El meu estil fotogràfic, en cas que en tingui un, és buscar l’essencial, generalment en blanc i negre; intento cuidar la composició i buscar punts de vista diferents.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges? 

M’agrada tractar de les coses quotidianes, del que passa al carrer, de la gent, de l’entorn urbà. Les meves imatges són la meva mirada i intento amb elles ensenyar el que em crida l’atenció, el que em sorprèn. De vegades un personatge, de vegades una pintada, un joc de llums o un detall d’un edifici. L’entorn urbà canvia profundament depenent de la llum, de la pluja o a la nit.

DSC01407-01 petita
Al teu perfil, per presentar-te, tens una frase de Picasso que diu “Jo no busco, trobo”… Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat a les teves fotos?

Les meves imatges són pur atzar, són sempre imatges trobades, surto i observo. Per tot arreu veig fotos. Moltes, la majoria, se m’escapen. Algunes vegades tinc sort i les puc fer. És allò de l’instant precís que deia Cartier Bresson. No preparo mai les fotos ni modifico res de l’entorn ni planifico res. Això sí, sé el que vull trobar.

Com interactues amb la gent que fotografies?

Senzillament, no hi interactuo. Jo sóc un observador i m’agrada captar a la gent quan està al seu món; si et veuen o parles amb ells, automàticament canvien. Intento ser invisible.

Què busques ens els retrats que fas? Un gest, una expressió, la seva integració en l’entorn…?

Jo no diria que el que faig siguin retrats, almenys en el sentit estricte del terme; jo diria que són instantànies de gent i, sí, com molt bé apuntes, m’agrada captar gestos, expressions, actituds de vegades intrascendents però que em fan pensar en el personatge. També m’agrada observar l’entorn, carrers, edificis, senyals… i confrontar-los amb algun personatge.

I l’humor, quin paper té en les teves imatges?

Per mi és de suma importància el respecte per les persones que surten a les meves fotos i no faig mai cap foto que cregui que pot induir a la burla o ofendre el fotografiat. Però sí que m’agradaria transmetre una certa ironia. Tenir sentit de l’humor ajuda a mirar amb benevolència.

Des del teu punt de vista, què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

Per mi, una bona foto és aquella que m’explica alguna cosa, que em transmet alguna emoció. No cal que tècnicament sigui perfecta; de fet per mi és el de menys.

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

La meva primera foto la vaig penjar a l’octubre del 2013 i vaig arribar a Instagram després de llegir alguns articles que en parlaven. També un company de feina me’n va parlar i animar, ja que conexia la meva afició a la fotografia.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

Té coses molt interessants. Cadascú pot tenir el seu espai, des dels que fan una mena de diari fotogràfic fins als que ens interessa la fotografia d’una manera més seriosa, passant per moltes altres opcions. Crec que és un espai de llibertat d’expressió i, a més, és fantàstic poder ensenyar les teves fotos i que la gent opini sobre elles. Pots veure el treball de gent de tot el món. També hi ha la part de xarxa social, i el fet que fer fotos i participar sigui senzill, amb un mòbil n’hi ha prou, fa que al voltant de la fotografia és generin amistats i activitats que en entorns més professionals no es donarien. En el costat negatiu destacaria que cada vegada hi ha més publicitat.

DSC02594-01 petita

Diries que t’ha fet canviar el punt de vista cap a la realitat? Mires d’una altra manera des que la utilitzes?

Sí, sense cap dubte. Després de més de 1.600 fotos penjades i moltes més de descartades, el meu punt de vista ha evolucionat. Vaig començar fotografiant carrers, edificis, el cel, etc., fins que un dia em vaig adonar que, per molts angles diferents que busqués, sempre era el mateix, però que la gent i el que passava al carrer sí que canviava contínuament i podia ser molt interessant. Instagram no només serveix per mostrar les teves fotos, també serveix per mirar fotos d’altres i això també influencia la teva mirada.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

A Instagram hi ha moltíssima gent molt bona. A mi m’agraden molt:

@serpiaka, per les seves fantàstiques composicions en blanc i negre;
@patronr, els seus paisatges em tenen fascinat;
@barhellona, m’agrada molt l’street art i em sorprèn contínuament,
i, dels d’aquí, segueixo fa molt de temps a @davidtarragona i @xpaba, els quals, suposo, coneix tothom.
També recomanaria a @albertvillena, que he descobert fa poc i m’agrada molt.

DSC07711-01 petita

Què opines de la gran afició que genera avui la fotografia entre tanta gent? Ho veus positiu o negatiu?

Per mi és totalment positiu; fer fotos t’ensenya a mirar, a aprofundir en detalls que, d’altra manera, et passarien desapercebuts. Sé que molta gent ho fa de manera totalment inconscient, sense cap interès a trascendir, només per deixar constància de les seves coses, i, si s’ho passen bé fent-se fotos, per mi perfecte.

Ens podries avançar el tema que tractaràs en la sèrie per a Tarragona Cultura?

Com no pot ser d’altra manera, tractaré de mostrar el carrer com escenari en què passen coses que conformen la nostra cultura. La cultura del carrer.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

Voldria felicitar a @tgncultura per la tasca que realitza i agrair l’oportunitat de participar que m’heu ofert. Espero que us agradin les meves fotos.

DSC09744-01-01

Estem segurs que ens encantaran! Gràcies, Alfons, per compartir les teves imatges amb nosaltres!

Entrevista: Rosa Comes
Imatges: Alfons Ros (@alfonsros a IG)



1 Comentari

  1. Montse
    07/06/2016 Respon

    Les fotos del Alfons son una manera de transmetre emosions,son boniquesi molt interesans

Deixa un comentari