Albert_Rué_01

Albert Rué: “M’interessen les persones, tota fotografia on hi aparegui algun humà de qualsevol de les maneres”

El Fotògraf Convidat de setembre se centrarà en les persones que treballen per a la festa

És productor audiovisual i fotògraf des de fa quatre anys. Ha realitzat reportatges fotogràfics de caràcter social i videoclips de grups com Febrero, Roba Estesa i Sal150. Actualment, està immers en la producció de vídeos per a l’escola de dansa online Dancer’s Ways, amb 5 artistes més: el ballarí francès Illan Rivière, la tarragonina Alhazar, el músic Gerard Marsal, el fotògraf Neï Mad i el programador Pablo García. Any rere any, amb la seva càmera, copsa el bon rotllo, les experiències i les vivències de La Imaginada…

Parlem d’Albert Rué, un tarragoní nascut el 1993 que serà el nostre Fotògraf Convidat durant aquest mes i que, com passa cada setembre, dedicarà la seva sèrie fotogràfica a les festes de Santa Tecla. Prèviament a l’inici de la seva sèrie a les nostres xarxes socials, us convidem a conèixe’l millor en l’entrevista mensual que publiquem…

A què dediques el teu temps lliure, quines són les teves principals aficions?

Escoltar música, pràcticament tot el dia, des que m’aixeco fins que me’n vaig a dormir. M’ajuda a motivar-me o concentrar-me en tot allò que estigui fent, sempre sona pels altaveus una música adequada per a cada moment. Mirar pel·lícules i sèries, principalment les que tenen una bona fotografia. Són una gran font d’inspiració, juntament amb Pinterest, on també hi passo bastantes estones. Perdre’m per la muntanya. Desconnectar de la pantalla de l’ordinador amb què treballo per contemplar un paisatge, escoltar el silenci o observar com puja la boira per una vall.

Quins llocs de Tarragona recomanaries per anar-hi a fer fotos? Hi ha algun racó que sigui el teu preferit?

Em sembla una decisió difícil ja que hi ha molts racons que m’agraden, però em quedaria amb la Part Alta. Des del punt de vista fotogràfic, els carrers estrets i amb llum de dia generen un joc de llums i ombres interessant per fotografiar la vida quotidiana d’aquest indret. També em criden l’atenció la diversitat de formes en portes, textures, colors, arcs, passadissos i cantonades.

Com i quan va néixer la teva afició per la fotografia?

Des de ben petit ja trastejava amb la càmera analògica del meu pare fent veure que feia fotos quan no hi havia carret o obrint accidentalment la tapa que el conté i velant totes les fotografies. Per sort vaig anar progressant i a l’escola de primària ja recordo gravar en cinta amb la càmera de vídeo de què disposàvem els alumnes per Carnaval o en alguna sortida escolar, o fent alguna fotografia amb les primeres càmeres digitals, que les emmagatzemàvem en un disquet de 3 i 1/2.

Quina és la teva formació en aquest camp?

Em vaig formar amb el professor argentí Oscar Laser a l’Aula de Especialización Fotográfica de Barcelona, on em vaig centrar a aprendre tècnica fotogràfica i iluminació, des de la fotografia analògica fins a la digital de gran format. Sempre recordaré la passió amb què l’Oscar vivia la fotografia i ens ensenyava centenars d’autors de tota la història. Posteriorment, no he deixat d’aprendre amb cursos online i presencials especialitzats en alguna temàtica que m’interessava.

Com definiries el teu estil fotogràfic?

M’agrada definir-lo com a natural, orgànic i proper, que mostri les coses tal com són i amb una edició senzilla, però que potencii la imatge per a transmetre aquests tocs orgànics i una mica nostàlgics.

Quins temes t’agrada tractar en les teves imatges?

M’interessen les persones. Tota fotografia on hi aparegui algun humà de qualsevol de les maneres, ja sigui un paisatge rural amb un/a pagès/esa treballant, o un retrat ben de prop que sigui intimista i personal. En els retrats, m’agrada cercar la sensibilitat de les persones. Tot depèn de què estic fotografiant, però en general, les persones i el seu context en el moment precís que estigui buscant.

Albert_Rué_02Dius que les teves creacions les consideres “naturals, properes i tranquil·les, de la mateixa manera que sóc jo”. Realment desprenen una certa inclinació a fixar-te en les petites coses que ens envolten. És així?

Sí, sóc molt detallista i em fixo molt en els petits detalls, des dels d’una persona fins a les fulles d’una planta enmig del bosc. Penso que tot és relatiu a com volem percebre-ho, així que per què no cercar la bellesa fins i tot en els petits detalls de les coses?

Crec que tens un do especial a l’hora de captar les persones en moviment, “fent coses”; és a dir, ballant, actuant, cantant… Què és el que t’agrada d’aquestes situacions: l’expressió, els gestos, la distribució de les persones en l’espai…?

M’agrada gaudir però també veure gaudir a altres persones, per això crec que m’agrada fotografiar aquestes sitaucions. En aquest tipus de fotografies, intento buscar que l’expressió representi el que està sentint aquella persona o persones, si els fascina el que estan veient o si, en canvi, els fa por, i intento alhora captar la màxima interacció entre elles (artista-espectador, per exemple) per reforçar encara més el missatge. La interacció moltes vegades la intento captar, com bé dius, mitjançant la distribució dels elements o persones en l’espai dins de la composició que estic buscant, incloent en la imatge el subjecte principal enfocat i normalment en primer pla i desenfocat el subjecte o objecte secundari.

I, en aquests casos, et va millor el vídeo que la fotografia? Quines diferències hi ha per a tu entre un format i l’altre?

Tècnicament són semblants des del punt de vista de la imatge, però el vídeo és més complex ja que hi entren en joc més aspectes, com el moviment de la càmera, la narració, i sobretot el so. Al haver-hi més aspectes que formen un vídeo, ens permet transmetre allò que volem a través de més mitjans, i, per tant, de manera més precisa o més semblant a la realitat; llavors crec que l’impacte que pot causar és major que en una fotografia. Una fotografia deixa més per a la imaginació de l’espectador, mentre que un vídeo, encara que sigui un sol pla, ja transmet més dades a través del moviment del subjecte, de la càmera, el so, etc.

Quin tant per cent hi ha d’atzar i quin tant per cent hi ha de voluntat en les teves imatges?

Un 80 % de voluntat i un 20 % d’atzar. Intueixes o visualitzes una fotografia, la busques, ajustes la llum, l’enquadres i esperes el moment oportú. A vegades el factor de sort no apareix, potser perquè no has esperat prou, i la fotografia es queda en un 80 % de satisfactòria, i, a vegades, tens sort i succeeix alguna cosa que no esperaves o s’acaben alineant els elements com volies i s’acaba completant el 20 % restant per conseguir la fotografia tal i com te l’imaginaves. Però la intencionalitat sempre hi ha de ser en primer lloc.

Edites molt les teves imatges un cop les has fetes? Quins són els retocs més habituals que hi fas?

Les edito tot allò que cregui necessari per arribar a la fotografia resultant que buscava. Com que m’agrada la naturalitat i mostrar les coses tal com són, la càmera ja s’encarrega de captar els colors amb molta precisió respecte la realitat; per tant, jo només els potencio i afegeixo algun toc personal per ajudar a transmetre allò que buscava. Si vull que una imatge d’una parella en un entorn natural sigui encara més bonica, potenciaré una mica els tons grocs i verds fent-los més càlids, o, si estic fent un retrat personal i intimista amb una llum puntual, probablement enfosquiré una mica la imatge si no ho he fet des de la càmera, i convertiré els colors en uns tons més plans i d’una mateixa gamma tonal, per exemple, si és com m’ho imaginava al meu cap en aquell moment. Sempre amb intencionalitat.

Albert_Rué_03Sempre utilitzes càmera o també fas servir el mòbil?

Utilitzo totes dues eines però amb finalitats diferents: la càmera quan vull fotografiar més a consciència i amb més precisió, i el mòbil per a fotografiar el dia a dia, ja que és més espontani i limitat.

Diries que mires la realitat que t’envolta ja amb predisposició o actitud fotogràfica?

Sí, i suposo que és una virtut, però a vegades penso que és un defecte. Estic constantment fixant-me en la llum que hi ha en un determinat lloc, el joc d’ombres i llums entre un objecte i un altre al carrer, el moviment de la gent i enquadrant formes i colors mentalment de tot allò que veig. A vegades em costa desconnectar i deixar de fer-ho, però, així, també realitzo sovint fotos mentals que es queden dins el meu cap.

Des del teu punt de vista, en general què és el que fa que una foto sigui bona o no ho sigui tant?

En primer lloc que transmeti alguna cosa, que et remogui per dins o et faci pensar o sentir quelcom, utilitzant qualsevol dels elements que formen una fotografia. Pot ser una foto moguda perquè s’ha fet amb una velocitat lenta, però que a través del moviment que s’ha capturat et dóna pas a imaginar-te alguna sensació. A partir d’aquí prioritzo la llum, l’enquadrament i el contingut o l’acció que hi està succeïnt, en aquest ordre.

Quan vas entrar a Instagram? Com vas conèixer l’aplicació?

Probablement poc després d’haver-me comprat el primer telèfon intel·ligent, cap a l’any 2011, quan van començar a popularitzar-se aquestes xarxes socials. Ja estava molt interessat en la fotografia i una aplicació especialitzada a compartir imatges no podia faltar al meu dispositiu.

Què té de bo i de no tan bo aquesta xarxa social?

És una gran oportunitat per mostrar i donar a conèixer la teva feina de manera instantània a milions de persones potencials des d’allà on siguis. Penso que tot depèn dels perfils que segueixis. Et pot aportar moltíssimes coses com inspiració i creativitat o et pot manipular d’alguna manera que no vulguis.

Creus que t’és útil des d’un punt de vista professional?

És una bona manera d’arribar a clients potencials a qui fa uns anys era impossible arribar. Crec que no l’aprofito tant com podria fer-ho, però sí que de tant en tant m’arriben propostes de feina. Tot i així, sí que m’és molt útil a l’hora d’inspirar-me, motivar-me o trobar un punt creatiu que em faltava en un determinat moment.

Digue’ns 5 usuaris de la xarxa que no ens hem de perdre i per què.

@magnumphotos. Fotoperiodisme i fotografia documental en estat pur d’una de les agències de fotografia amb més trajectòria del món.

@stevemccurryofficial. Probablement un dels primers fotògrafs amb nom i cognoms que vaig investigar quan em començava a aficionar a la fotografia. M’encanten les seves composicions, colors i la part humana que sempre és present en la seva obra, fotografiada per tot el món.

@ryanmuirhead. Un dels meus fotògrafs preferits, em sento molt identificat amb la seva fotografia. Personal, intimista, delicat, amb una fotografia simple però molt profunda i que juga de manera excel·lent amb la llum i la foscor. Vaig tenir l’oportunitat de conèixe’l personalment i la seva personalitat es reflecteix perfectament en les seves fotografies… o al revés.

@lalovenenoso o Martina Matencio. Fotògrafa que va començar fotografiant a models femenines amb peces de roba que venia a la seva botiga i que actualment ha resultat ser indispensable al meu feed d’Instagram.

@niravphotography. Fotògraf resident a San Francisco amb una capacitat de retratar a persones, un control de la llum i una edició sublim que transmet sensacions difícils de descriure.

Ens podries avançar una mica com serà la sèrie que faràs per a Tarragona Cultura?

M’agradaria veure i fotografiar Santa Tecla com la majoria de ciutadans de Tarragona no l’hem pogut veure: des del darrere. Conèixer i fotografiar a aquelles persones que treballen la resta de l’any perquè, durant uns dies, els carrers de Tarragona s’omplin de tradició, folklore, cultura i art.

Vols afegir alguna cosa que creguis oportuna?

M’agradaria animar a totes les persones que ens llegeixen a consumir i generar art i cultura de qualsevol manera que sigui possible, a través d’Instagram, assistint a aquell concert de vespre que fan al costat de casa teva, anant a veure amb la família l’exposició fotogràfica que hi ha al barri del port, participant al festival autogestionat que succeeix a l’agost en un parc de la teva ciutat, visitant un dels museus del casc antic, anant al festival internacional de teatre que fan al juliol amb els amics i amigues, participant als projectes socials per reactivar espais en desús, aprendre de la cultura romana amb una recreació històrica dins d’una construcció mil·lenària, escoltant durant tota la tarda discos d’aquell/a artista que ens omple la ment, gaudint de la tradició, el folklore i la cultura popular de la festa major, penjant una fotografia a la nostra habitació o comprant un llibre d’aquell autor que tant ens agrada.

Albert Rué

Moltes gràcies, Albert! Estarem encantats de descobrir les entranyes de la festa. Us convidem a seguir la seva sèrie durant tot el mes de setembre a les xarxes de @tgncultura, a InstagramFacebook i Twitter.

Imatges: Albert Rué (@albert_rue a IG)
Entrevista: Rosa Comes

*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>