El ballarí Francis Núñez

“A l’assaig investigues amb la inspiració”

El ballarí tarragoní Francis Núñez porta el flamenc a tot el món sense oblidar-se mai de la seva ciutat

El tarragoní Francis Núñez té 35 anys però ja en fa molts que ha abandonat el barri de Riu Clar per establir-se a Sevilla, on té la seva base d’operacions. Ballarí i coreògraf, actualment compagina la direcció de la seva pròpia companyia, Matices, amb la feina per a d’altres ballets i espectacles, sempre amb el flamenc com a protagonista. Acaba de tornar de l’Havana, on ha actuat al costat del Ballet Nacional de Cuba. Aquesta setmana estarà a Tarragona per representar novament un dels seus darrers espectacles, Tarraconeando, i per buscar talents per a un nou projecte.

A Tarraconeando vols mostrar l’essència del flamenc des d’un punt de vista tarragoní?

El títol de l’espectacle reflecteix que el flamenc no deixa de ser universal, encara que estigui majoritàriament identificat amb Andalusia. A més, en aquest espectacle participen diferents ballarins de la província, després d’avaluar prop de 60 currículums i de fer un càsting. Volem mostrar el potencial que hi ha a Tarragona. Sempre intento portar la ciutat allà a on vaig.

Quin és aquest potencial dels ballarins de flamenc de la província?

Hi ha molt potencial, però també hi ha moltes mancances. Hi ha gent amb un gran interès i que té molta vocació. Si no n’hi ha més, és perquè falta algun tipus d’incentiu perquè el flamenc sigui més popular a la província de Tarragona.

Aquest cap de setmana faràs a Tarragona audicions per a un nou espectacle. Què ens en pots avançar?

Estem preparant una nova producció, que es dirà Viaje de ida y vuelta i que volem estrenar enguany. L’espectacle estarà molt centrat en els andalusos que van emigrar a Catalunya. Ja hem fet una selecció prèvia de currículums i ara a Tarragona volem fer un taller audició per poder veure el potencial de la gent que ens interessa durant quatre dies. Després farem un altre càsting a Sevilla.

Des de fa anys dirigeixes la teva pròpia companyia de dansa, Matices. Com va sorgir la idea?

Va ser el 2006, quan vaig presentar un projecte a la Junta de Andalucía. En aquells moments jo estava treballant com a ballarí amb diferents companyies, però vaig presentar el projecte i em van concedir la possibilitat de tirar-lo endavant. Vuit mesos després vaig entrar a format part del Ballet Nacional de España i vam compaginar les dues tasques. Realment és molt agradable tenir la teva companyia, ja que hi pots reflectir les teves directrius.

Mirant la vista enrere, com ha acabat un noi del barri de Riu Clar a tenir la seva pròpia companyia a Sevilla? T’entra vertigen?

No, vertigen no, perquè sempre he volgut mirar cap endavant. Sí que m’entra molta nostàlgia, perquè em dedico a això des de molt petit. Als sis anys ja vaig començar a ballar a la Casa de Andalucía i als 10 ja vaig inscriure’m a la primera escola. Això et fa perdre una miqueta d’infància, perquè quan dediques tantes hores al ball entres en una altra dinàmica. També m’entra una mica de nostàlgia de no viure a la teva ciutat, perquè la meva família encara està a Tarragona. Tot i això, sempre busco una oportunitat per tornar-hi.

T’hem vist en alguna ocasió participant en pel·lícules. Tens previst tornar al cinema? 

Sóc ballarí i no actor. Participar a Iberia, de Carlos Saura, va ser una experiència molt bonica, ja que vaig tenir l’oportunitat de comprovar de primera mà com es treballa, com es roda i com funcionen els interessos del cinema. Sí que he rebut algunes ofertes i alguna vegada m’han dit allò de “Tens fusta d’actor”, però ara mateix estic molt concentrat en la meva professió.

El ballarí Francis Núñez

Has tingut l’oportunitat de ballar arreu del món: Europa, Xina, Japó, ara Cuba… El flamenc és rebut a tot arreu de la mateixa manera?

El flamenc és la dansa espanyola universal i és molt especial comprovar com la gent s’emociona quan té l’oportunitat de gaudir-ne. Curiosament, de vegades aquí costa, suposo que és per allò de “ningú és profeta a la seva terra”. Aquests dies a l’Havana, per exemple, han estat una experiència meravellosa, amb una rebuda excel·lent per part del públic. A Tarragona també sóc molt ben rebut, però suposo que és perquè jugo a casa!

Com és la teva rutina diària?

Jo sóc mestre de dansa espanyola i flamenc al Centro Andaluz de Danza i dirigeixo la meva companyia. Sort en tinc de la meva dona, Vanesa, que també és ballarina. Sense el seu suport no podria portar-ho tot perquè seria impossible. En qualsevol cas, en cap moment deixes de ser ballarí, encara que estiguis descansant. Pots anar pel carrer i sempre et pot venir alguna cosa interessant al cap.

Què prefereixes, l’assaig o el directe?

Sempre dic que s’ha de treballar abans d’experimentar, ja que això et permetrà créixer dalt de l’escenari. L’escenari sempre és estimulant, perquè és on ensenyes el teu treball. Per contra, també hi ha moments de glòria en un assaig, en un estudi, perquè és allí on hi ha el teu procés de creació, on investigues amb la inspiració. És on creixes com a professional.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Articles relacionats